Fem recerques específiques, promogudes per nosaltres o a demanda de tercers, amb l’objectiu de contribuir a la comprensió de la diversitat social i cultural, integrant la perspectiva feminista i interseccional i amb un èmfasi en l’aplicabilitat del coneixement generat.
L’etnografia és l’art d’estar alhora a dins i a fora per copsar les lògiques i significants presents a les comunitats. També és la descripció que se n’extreu d’aquest apropament, aquesta observació participant en què les investigadores adopten la mirada estranyada davant la realitat social que caracteritza a l’antropologia.
Amb els mètodes d’investigació de les ciències socials i des de l‘epistemologia feminista i interseccional, dissenyem processos d’investigació i elaborem informes pensant en l’aplicabilitat del coneixement generat, en col·laboració amb administracions i organitzacions. SAquesta metodologia ens permet, per exemple, detectar problemes i bones pràctiques d’una determinada política, i articular recomanacions de bones pràctiques.
També fem servir l’etnografia com a eina de diagnosi en processos d’acompanyament organitzacional a col·lectius i entitats que volen caminar cap a unes estructures més conscients; o bé quan s’integra en aquesta fase en projectes d’altres col·lectius.
RECERQUES REALITZADES
“La Garriga, una història entre fogons. Receptes que parlen d’un poble” (2017) és el títol del llibre publicat com a resultat d’una recerca en història i antropologia de l’alimentació realitzada al municipi de la Garriga (Vallès Oriental) durant els anys 2016 i 2017.
L’obra presenta 78 receptes contextualitzades i comentades arrel del relat de veïnes i veïns de la Garriga, que tracen la història recent del municipi i que articulen una descripció i una anàlisi de la seva cultura alimentària, principalment al llarg del segle XX i fins l’actualitat.
La recerca ha partit d’una mirada crítica i reflexiva que anteposa el valor social i cultural de l’alimentació històrica i actual al seu valor comercial i turístic. També ho ha fet des d’una visió feminista de l’activitat culinària, posant en valor els coneixements conservats i reproduïts per les dones al llarg de la història i el seu protagonisme en tasques quotidianes i de cures tan vitals com l’alimentació familiar i les realitzades en el sector de la restauració. A més, ha posat en diàleg la realitat i les experiències de vida dels diferents grups de població que avui habiten a la Garriga, atorgant reconeixement al conjunt de maneres de cuinar i de compartir el menjar que es poden trobar en un mateix territori, sigui quin sigui el seu origen geogràfic, social o cultural.
L’estudi mostra que el patrimoni culinari no pot ser d’una altra manera que viu i canviant. Les receptes de cuina ens parlen d’imaginaris, de maneres diferents de viure i d’entendre el món, ja que estan associades a moments històrics, a espais, a necessitats, a records, a vincles socials, a processos vitals i a sentiments, en aquest cas dels habitants de la Garriga.
Amb aquesta publicació us volem compartir que els sabors també són sabers.
*Per aconseguir un exemplar us podeu posar en contacte amb nosaltres, amb les llibreries de la Garriga: Strogoff, Esplai, Biset i La Plaça; i també amb altres llibreries de la comarca, com La Gralla (Granollers), la Tradillibreria (Tona) i Espai 31 (Cardedeu).
A partir d’aquesta recerca es va crear al 2019 l’itinerari guiat “Els camins del menjar: la transformació de la Garriga a través de l’alimentació“.
INFORMES REALITZATS
A petició de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) vàrem hem elaborat l‘Informe sobre les formes de participació ciutadana en el sistema sanitari a l’àmbit europeu (2023) per tal d’identificar i sistematitzar pràctiques i estratègies que fomenten la participació del teixit associatiu en l’àmbit de la salut pública, en el context nacional i europeu.
La participació pública al sistema de salut és, en aquest sentit, una estratègia fonamental per fomentar la democràcia sanitària i per tenir un sistema de salut proper, eficient, universal, inclusiu i de qualitat. No obstant, es tracta d’un fenomen complex i existeixen encara dificultats i barreres per la seva implementació global, de forma constant, inclusiva i equitativa. Per aquesta raó, aquest informe ha cercat identificar i sistematitzar les formes de participació pública en els sistemes sanitaris en el context europeu, identificant així les pràctiques i estratègies que fomenten la democràcia sanitària.
Després de fer una prospecció de les associacions de pacients de major rellevància identificar i analitzar (a la literatura científica, literatura grisa i pàgines web) les experiències, estratègies i projectes que fomenten la participació a la salut pública, comprendre les formes d’interacció entre ciutadania, teixit associatiu administració, s’han sistematitzat i analitzat les bones pràctiques, els criteris d’excel·lència, els indicadors de qualitat i els criteris d’avaluació de les pràctiques esmentades. També s’han identificat les problemàtiques de la participació ciutadana en salut pública i s’han redactat recomanacions i bones pràctiques.
Coordinació tècnica: Rosa M. Frasquet Aira
Recerca i escriptura: Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, Arantza Begueria; col·laboradores de l’Etnogràfica
A petició de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) vàrem hem elaborat lInforme sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut a l’àmbit europeu (2023) per tal de escriure i analitzar la incorporació de la perspectiva de gènere a les estratègies i polítiques de salut pública en el context nacional i europeu.
Atendre a la igualtat de gènere en l’àmbit de la salut des d’una perspectiva amplia i interseccional esdevé una qüestió de gran rellevància pública
per a estats i governs europeus de cara a millorar la qualitat de vida de la seva població, atendre les seves necessitats actuals i estar a l’alçada dels canvis culturals i socials que protagonitzen els seus ciutadans. Per això, és crucial que els estats incorporen la perspectiva de gènere a totes les iniciatives i estratègies relacionades amb l’assistència sanitària i la promoció de la salut a la població. D’acord amb l’OMS, “la integració de la perspectiva de gènere implica avaluar la manera com el gènere determina les mesures planificades, incloses la legislació, les polítiques i els programes, en tots els àmbits i en tots els nivells” (World Health Organization, 2018). Aquest informe incideix en aquesta qüestió, tot analitzant la incorporació de la perspectiva de gènere a les estratègies i polítiques de salut pública a Europa i a Espanya per poder realitzar una sèrie de recomanacions en aquest sentit.
Aquest treball s’ha desenvolupat a partir de la cerca i anàlisi d’informació documental sobre el tema de recerca.
● S’identifiquen les iniciatives, programes i estratègies públiques que implementen les diferents administracions de salut per incorporar la perspectiva de gènere a les
polítiques públiques de salut.
● S’analitzen les experiències i estratègies identificades tenint en compte: les seves principals característiques, les seves accions i els actors involucrats.
● Es descriuen i sistematitzen les bones pràctiques en la inclusió del gènere en polítiques públiques de salut.
Coordinació tècnica: Rosa M. Frasquet Aira
Recerca i escriptura: Arantza Begueria i Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, col·laboradores de l’Etnogràfica