Recerca aplicada
Observar, analitzar, comprendre, transformar
Fem recerques específiques, promogudes per nosaltres o a demanda de tercers, amb l’objectiu de contribuir a la comprensió de la diversitat social i cultural, integrant la perspectiva feminista i interseccional i amb un èmfasi en l’aplicabilitat del coneixement generat.
L’etnografia és l’art d’estar alhora a dins i a fora per copsar les lògiques i significants presents a les comunitats. També és la descripció que se n’extreu d’aquest apropament, aquesta observació participant en què les investigadores adopten la mirada estranyada davant la realitat social que caracteritza a l’antropologia.
Amb els mètodes d’investigació de les ciències socials i des de l‘epistemologia feminista i interseccional, dissenyem processos d’investigació i elaborem informes pensant en l’aplicabilitat del coneixement generat, en col·laboració amb administracions i organitzacions. SAquesta metodologia ens permet, per exemple, detectar problemes i bones pràctiques d’una determinada política, i articular recomanacions de bones pràctiques.
També fem servir l’etnografia com a eina de diagnosi en processos d’acompanyament organitzacional a col·lectius i entitats que volen caminar cap a unes estructures més conscients; o bé quan s’integra en aquesta fase en projectes d’altres col·lectius.
RECERQUES REALITZADES
La Garriga, una història entre fogons. Receptes que parlen d’un poble
“La Garriga, una història entre fogons. Receptes que parlen d’un poble” (2017) és el títol del llibre publicat com a resultat d’una recerca en història i antropologia de l’alimentació realitzada al municipi de la Garriga (Vallès Oriental) durant els anys 2016 i 2017.
L’obra presenta 78 receptes contextualitzades i comentades arrel del relat de veïnes i veïns de la Garriga, que tracen la història recent del municipi i que articulen una descripció i una anàlisi de la seva cultura alimentària, principalment al llarg del segle XX i fins l’actualitat.
La recerca ha partit d’una mirada crítica i reflexiva que anteposa el valor social i cultural de l’alimentació històrica i actual al seu valor comercial i turístic. També ho ha fet des d’una visió feminista de l’activitat culinària, posant en valor els coneixements conservats i reproduïts per les dones al llarg de la història i el seu protagonisme en tasques quotidianes i de cures tan vitals com l’alimentació familiar i les realitzades en el sector de la restauració. A més, ha posat en diàleg la realitat i les experiències de vida dels diferents grups de població que avui habiten a la Garriga, atorgant reconeixement al conjunt de maneres de cuinar i de compartir el menjar que es poden trobar en un mateix territori, sigui quin sigui el seu origen geogràfic, social o cultural.
L’estudi mostra que el patrimoni culinari no pot ser d’una altra manera que viu i canviant. Les receptes de cuina ens parlen d’imaginaris, de maneres diferents de viure i d’entendre el món, ja que estan associades a moments històrics, a espais, a necessitats, a records, a vincles socials, a processos vitals i a sentiments, en aquest cas dels habitants de la Garriga.
Amb aquesta publicació us volem compartir que els sabors també són sabers.
*Per aconseguir un exemplar us podeu posar en contacte amb nosaltres, amb les llibreries de la Garriga: Strogoff, Esplai, Biset i La Plaça; i també amb altres llibreries de la comarca, com La Gralla (Granollers), la Tradillibreria (Tona) i Espai 31 (Cardedeu).
A partir d’aquesta recerca es va crear al 2019 l’itinerari guiat “Els camins del menjar: la transformació de la Garriga a través de l’alimentació“.
INFORMES REALITZATS
Informe sobre les formes de participació ciutadana en el sistema sanitari a l’àmbit europeu
A petició de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) vàrem hem elaborat l‘Informe sobre les formes de participació ciutadana en el sistema sanitari a l’àmbit europeu (2023) per tal d’identificar i sistematitzar pràctiques i estratègies que fomenten la participació del teixit associatiu en l’àmbit de la salut pública, en el context nacional i europeu.
La participació pública al sistema de salut és, en aquest sentit, una estratègia fonamental per fomentar la democràcia sanitària i per tenir un sistema de salut proper, eficient, universal, inclusiu i de qualitat. No obstant, es tracta d’un fenomen complex i existeixen encara dificultats i barreres per la seva implementació global, de forma constant, inclusiva i equitativa. Per aquesta raó, aquest informe ha cercat identificar i sistematitzar les formes de participació pública en els sistemes sanitaris en el context europeu, identificant així les pràctiques i estratègies que fomenten la democràcia sanitària.
Després de fer una prospecció de les associacions de pacients de major rellevància identificar i analitzar (a la literatura científica, literatura grisa i pàgines web) les experiències, estratègies i projectes que fomenten la participació a la salut pública, comprendre les formes d’interacció entre ciutadania, teixit associatiu administració, s’han sistematitzat i analitzat les bones pràctiques, els criteris d’excel·lència, els indicadors de qualitat i els criteris d’avaluació de les pràctiques esmentades. També s’han identificat les problemàtiques de la participació ciutadana en salut pública i s’han redactat recomanacions i bones pràctiques.
Coordinació tècnica: Rosa M. Frasquet Aira
Recerca i escriptura: Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, Arantza Begueria; col·laboradores de l’Etnogràfica
Informe sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut a l’àmbit europeu
A petició de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) vàrem hem elaborat lInforme sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut a l’àmbit europeu (2023) per tal de escriure i analitzar la incorporació de la perspectiva de gènere a les estratègies i polítiques de salut pública en el context nacional i europeu.
Atendre a la igualtat de gènere en l’àmbit de la salut des d’una perspectiva amplia i interseccional esdevé una qüestió de gran rellevància pública
per a estats i governs europeus de cara a millorar la qualitat de vida de la seva població, atendre les seves necessitats actuals i estar a l’alçada dels canvis culturals i socials que protagonitzen els seus ciutadans. Per això, és crucial que els estats incorporen la perspectiva de gènere a totes les iniciatives i estratègies relacionades amb l’assistència sanitària i la promoció de la salut a la població. D’acord amb l’OMS, “la integració de la perspectiva de gènere implica avaluar la manera com el gènere determina les mesures planificades, incloses la legislació, les polítiques i els programes, en tots els àmbits i en tots els nivells” (World Health Organization, 2018). Aquest informe incideix en aquesta qüestió, tot analitzant la incorporació de la perspectiva de gènere a les estratègies i polítiques de salut pública a Europa i a Espanya per poder realitzar una sèrie de recomanacions en aquest sentit.
Aquest treball s’ha desenvolupat a partir de la cerca i anàlisi d’informació documental sobre el tema de recerca.
● S’identifiquen les iniciatives, programes i estratègies públiques que implementen les diferents administracions de salut per incorporar la perspectiva de gènere a les
polítiques públiques de salut.
● S’analitzen les experiències i estratègies identificades tenint en compte: les seves principals característiques, les seves accions i els actors involucrats.
● Es descriuen i sistematitzen les bones pràctiques en la inclusió del gènere en polítiques públiques de salut.
Coordinació tècnica: Rosa M. Frasquet Aira
Recerca i escriptura: Arantza Begueria i Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, col·laboradores de l’Etnogràfica
