Publiquem l’Informe “Pel Dret a l’alimentació culturalment adequada”, una mirada interseccional al sistema agroalimentari local

Us presentem l’Informe Pel Dret a l’alimentació culturalment adequada: diagnosi etnogràfica i propostes agroecològiques, on trobareu els resultats d’una aproximació a les percepcions, experiències i necessitats alimentàries de les persones migrades a Barcelona. Amb aquesta publicació busquem sensibilitzar sobre la falta de representació i l’urgència d’incloure-les en els discursos, espais i estratègies del sector agroecològic local i el teixit de l’economia social i solidària (ESS).

Aquest document ha estat elaborat en el marc del projecte Alimentació de proximitat per a tothom (APPAT), que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona en 3 edicions (2020-2023), i que assenyala la pertinença d’aplicar la perspectiva interseccional a l’anàlisi del sistema alimentari local per promoure’n un de més just i inclusiu. 

Una mirada antropològica i interseccional al sistema alimentari

A partir d’una recerca etnogràfica en la que s’ha aplicat la perspectiva interseccional, l’Informe recull una multiplicitat de veus, amb orígens i rols diversos -consumidores, pagesia, comerç de proximitat, restauració- i de reflexions, amb les que busca qüestionar-nos i interpelar-nos sobre el que està passant i el que està mancant al llarg de la cadena alimentària agroecològica a Barcelona. 

Això significa que hem atès les imbricacions entre els diferents sistemes de poder (patriarcat, colonialisme i capitalisme), com influeixen en el que es produeix i el que es menja, i les conseqüències que tenen en les maneres de configurar, pensar i sentir la relació amb el menjar, tant la pròpia com la de les diverses comunitats que conviuen a Barcelona, en particular d’aquelles històricament oprimides. 

A partir d’entrevistes en profunditat, hem indagat en les implicacions que això té a l’àmbit de la producció i el consum agroecològic, així com al teixit de l’ESS, fent-nos preguntes com les següents:  

  • Les necessitats de quines persones o grups socials estan representades en l’àmbit agroecològic? Tenen totes les cultures alimentàries la mateixa consideració? 
  • Quines lògiques d’exclusió o barreres existeixen per accedir a una alimentació agroecològica i a espais de participació i governança de l’ESS?
  • En un context de crisi ecosocial, com podem contribuir a una producció i un consum agroecològic que atengui les diversitats socioculturals i no deixi a ningú fora, per motius d’origen, classe social, etc.?

Formulant aquestes preguntes hem identificat barreres que sense aquesta mirada queden invisibilitzades, com les dificultats específiques que afronta la petita pagesia migrada, les dinàmiques d’exclusió en quant a la participació de persones migrades als grups de consum i espais de governança alimentària, o els inconvenients a l’hora d’accedir a aliments identitaris que a la vegada compleixin criteris de salut, sostenibilitat i justícia social.

La perspectiva interseccional també ens ha permès posar en valor la diversitat de cultures alimentàries que hi ha al territori, els coneixements i les resistències de les persones i comunitats subalternitzades. Aquesta pràctica ens porta a reivindicar el Dret a l’Alimentació en la seva complexitat, posant especial atenció a la dimensió social i cultural com a inseparable de les dimensions sanitària, econòmica o ecològica. 

El Dret a l’Alimentació Culturalment Adequada

L’estudi posa al centre la importància de considerar el Dret a l’alimentació culturalment adequada per al benestar mental, social i físic de les persones, no obstant és un criteri que sovint ha quedat al marge de les polítiques alimentàries globals i locals. A la pràctica, això implica l’atenció a les necessitats particulars de les persones segons les seves condicions sociològiques i factors culturals, i no només les fisiològiques. És a dir, perquè una alimentació pugui ser considerada adequada ha de ser també culturalment acceptada.

No podem parlar d’alimentació adequada si aquesta no és culturalment acceptada, és a dir, que s’adigui i contempli els diferents significats que les pràctiques alimentàries tenen en cada societat, comunitat o cultura

Això significa considerar, al mateix nivell que els requeriments nutricionals, aspectes com la identitat cultural, les normes i codis socials i dietètics, les percepcions i els valors que s’associen en cada context als aliments, els coneixements, creences, condicions socioeconòmiques, estats emocionals i vivències prèvies.

Reivindicar el Dret a l’alimentació culturalment adequada és una eina legal a l’abast que ens permet identificar i posar en valor les oportunitats que ens ofereix la diversitat d’identitats alimentàries que hi ha al territori: per a la garantia dels drets socials i culturals de la població i per a la resiliència dels nostres territoris, és a dir, per a respondre a la constant transformació social, econòmica, demogràfica i climàtica.

Un Informe per a incorporar els sabers i els drets de les persones migrades a l’àmbit agroalimentari 

L’Informe aborda la falta d’atenció a les realitats i cultures alimentàries de les persones migrades i amb orígens diversos a Barcelona, en concret al teixit de l’ESS i al sector agroecològic. Aquesta realitat normalitzada té repercussions al llarg de tota la cadena alimentària, que hem volgut desgranar en 4 capítols centrals per evidenciar:

  • la complexa situació de les consumidores migrades i amb cultures alimentàries diverses per aconseguir aliments i àpats culturalment adequats, compatibles amb la salut, la sostenibilitat i la justícia social (cap. 3: La diàspora sempre serà un àpat incomplet: l’accés de les persones migrades a una alimentació de proximitat);
  • la invisibilitat de la petita pagesia migrada i agroecològica, així com les seves dificultats i prioritats a l’hora de produir aliments (cap. 4: Aliments que migren, aliments d’aquí: una aproximació a la producció local d’espècies i varietats al·lòctones); 
  • les dinàmiques d’exclusió en espais de participació i governança alimentària de base (cap. 5: No hem generat connexió amb les persones migrades: els canals curts de comercialització);
  • les dificultats de les iniciatives migrants en la persecució d’una restauració social, econòmica i ecològicament sostenible (cap. 6: No ens ho podem permetre: autoocupació, cuina agroecològica i diversitat a l’ESS). 

Construir un sistema alimentari agroecològic divers i inclusiu és un repte possible només entre totes

Al final de cada capítol es plantegen reptes i propostes d’acció col·lectiva des de la pràctica i els valors de l’agroecologia i l’economia social i solidària, per a transversalitzar els sabers, les experiències, les necessitats i els sentirs migrants en tota la cadena agroalimentària, des de la pagesia a les consumidores finals, passant també per les institucions polítiques. 

En definitiva, aquest informe aplega una sèrie de reflexions, recursos i referents dirigits a la comunitat migrada i als diferents actors implicats en la Transició Agroecològica a Catalunya: el teixit agroecològic i de l’ESS; les administracions públiques; institucions de recerca; centres educatius i menjadors escolars; i a tot tipus d’entitats que treballen per a la transformació del sistema alimentari. En aquest sentit, inclou un glossari de conceptes pensat per apropar nocions que puguin ser desconegudes pels diferents públics als quals s’adreça.

Esperem que serveixi per generar consciència i obrir nous camins, on la diversitat de cultures alimentàries del nostre territori puguin ser experimentades i (re)creades sota criteris d’equitat i sostenibilitat per totes les persones.

Des d’aquí, volem agrair les converses, el temps dedicat, la generositat, la col·laboració, la cura i l’esperança compartida d’un gran nombre i diversitat de persones, entitats i empreses del territori, que han participat per a que l’estudi sigui possible. Aquest informe és vostre i per a vosaltres. També volem agrair a la Delphine Boghos per les acurades il·lustracions i a Dies d’agost per l’esplèndida maquetació.

Amb el suport de:

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.