Pensem l’alimentació: parlem d’identitats i significats.

El menjar ha de servir per alimentar-nos però també per pensar-nos. Aquesta idea ha vertebrat les dues últimes xerrades que hem fet al Centre Cívic El Sortidor (Poble-sec, Barcelona) i al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa (El Prat de Llobregat), ambdós amb una programació cultural especialitzada en cultura alimentària i gastronomia. 

El passat mes d’octubre, al CC El Sortidor, amb la xerrada “Llavors d’identitat“, vam parlar sobre la importància de l’existència d’hortes a les ciutats no només com a espais de producció diversificada d’aliments sinó també com a espais de trobada de persones i d’identitats diverses. Si ens hi apropem, les hortes urbanes ens ensenyen la necessitat de fomentar-les i protegir-les com a espais de conservació i reproducció de varietats de llavors locals, amenaçades de desaparició des de fa unes dècades. Però també ens ensenyen la importància social, cultural, emocional i relacional de generar espais per a l’autoconsum i per a trobar-nos i reconèixer-nos. A les hortes de les nostres ciutats es cultiven i intercanvien llavors, aliments i receptes amb origen en molts racons del món.

Aquests intercanvis -una constant al llarg de la història- no representen només una circulació lliure de recursos sinó també dels coneixements, usos i valors als que van associats, generant respecte per la (bio)diversitat. En aquest sentit, i en una societat on els aliments semblen ser un bé individual, les hortes urbanes contribueixen a la conservació de la biodiversitat, ens conviden a pensar les llavors i els aliments com un bé comú, a la reproducció i expressió de les identitats a través dels aliments, i a la valorització de l’imprescindible paper que fan les persones -en la majoria de casos dones- que cuiden, seleccionen i conserven les llavors.

Amb motiu del Dia Internacional de l’Alimentació (16 d’octubre) vam generar aquest espai per reflexionar sobre la urgència de garantir el dret a una alimentació suficient, segura, saludable, sostenible, adequada al territori i que respecti el benestar comú, els drets culturals i les identitats de tothom, el que només es pot aconseguir prioritzant processos de transició agroecològica que ens permetin caminar cap a la sobirania alimentària. 

Aquest mes de gener hem estat al CC Sant Jordi – Ribera Baixa parlant de “Chocos, calamares i… Antropologia“, i la relació que poden tenir aquestes tapes i la nostra disciplina. Vam estar compartint algunes reflexions i fent una mirada a l’alimentació com quelcom social i culturalment configurat, mentre preparàvem unes tapes boníssimes entre totes.

Més enllà de ser una necessitat fisiològica -i per tant més enllà de la vessant nutricional i gastronòmica- vam veure com el que mengem té a veure amb la nostra sociabilitat i participa de la configuració de la nostra identitat. Ens vam preguntar sobre què condiciona les nostres decisions alimentàries: el salari, l’ideal estètic del cos, la salut, les creences religioses, els moments de festa, els valors ètics, la ideologia, la companyia, l’estrés laboral, i un sense fi d’etcèteres que interactúen…, el que fa que mengem de tan diverses maneres, al llarg del temps i arreu del món. Cal tenir en compte que el menjar s’utilitza també com a distintiu social i diferenciador cultural entre persones i grups socials, sovint contribuint a crear desigualtat. Tot això ens pot fer pensar de quina manera es configuren les nostres pràctiques alimentàries i com podem transformar-les per tal de fomentar societats més justes, saludables i igualitàries: ulleres d’antropòloga, respecte per la (bio)diversitat, consum d’aliments locals i molta cuina!

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les cookies. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca