28 gen. Pensem l’alimentació: parlem d’identitats i significats.

El menjar ha de servir per alimentar-nos però també per pensar-nos. Aquesta idea ha vertebrat les dues últimes xerrades que hem fet al Centre Cívic El Sortidor (Poble-sec, Barcelona) i al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa (El Prat de Llobregat), ambdós amb una programació cultural especialitzada en cultura alimentària i gastronomia. 

El passat mes d’octubre, al CC El Sortidor, amb la xerrada “Llavors d’identitat“, vam parlar sobre la importància de l’existència d’hortes a les ciutats no només com a espais de producció diversificada d’aliments sinó també com a espais de trobada de persones i d’identitats diverses. Si ens hi apropem, les hortes urbanes ens ensenyen la necessitat de fomentar-les i protegir-les com a espais de conservació i reproducció de varietats de llavors locals, amenaçades de desaparició des de fa unes dècades. Però també ens ensenyen la importància social, cultural, emocional i relacional de generar espais per a l’autoconsum i per a trobar-nos i reconèixer-nos. A les hortes de les nostres ciutats es cultiven i intercanvien llavors, aliments i receptes amb origen en molts racons del món.

Aquests intercanvis -una constant al llarg de la història- no representen només una circulació lliure de recursos sinó també dels coneixements, usos i valors als que van associats, generant respecte per la (bio)diversitat. En aquest sentit, i en una societat on els aliments semblen ser un bé individual, les hortes urbanes contribueixen a la conservació de la biodiversitat, ens conviden a pensar les llavors i els aliments com un bé comú, a la reproducció i expressió de les identitats a través dels aliments, i a la valorització de l’imprescindible paper que fan les persones -en la majoria de casos dones- que cuiden, seleccionen i conserven les llavors.

Amb motiu del Dia Internacional de l’Alimentació (16 d’octubre) vam generar aquest espai per reflexionar sobre la urgència de garantir el dret a una alimentació suficient, segura, saludable, sostenible, adequada al territori i que respecti el benestar comú, els drets culturals i les identitats de tothom, el que només es pot aconseguir prioritzant processos de transició agroecològica que ens permetin caminar cap a la sobirania alimentària. 

Aquest mes de gener hem estat al CC Sant Jordi – Ribera Baixa parlant de “Chocos, calamares i… Antropologia“, i la relació que poden tenir aquestes tapes i la nostra disciplina. Vam estar compartint algunes reflexions i fent una mirada a l’alimentació com quelcom social i culturalment configurat, mentre preparàvem unes tapes boníssimes entre totes.

Més enllà de ser una necessitat fisiològica -i per tant més enllà de la vessant nutricional i gastronòmica- vam veure com el que mengem té a veure amb la nostra sociabilitat i participa de la configuració de la nostra identitat. Ens vam preguntar sobre què condiciona les nostres decisions alimentàries: el salari, l’ideal estètic del cos, la salut, les creences religioses, els moments de festa, els valors ètics, la ideologia, la companyia, l’estrés laboral, i un sense fi d’etcèteres que interactúen…, el que fa que mengem de tan diverses maneres, al llarg del temps i arreu del món. Cal tenir en compte que el menjar s’utilitza també com a distintiu social i diferenciador cultural entre persones i grups socials, sovint contribuint a crear desigualtat. Tot això ens pot fer pensar de quina manera es configuren les nostres pràctiques alimentàries i com podem transformar-les per tal de fomentar societats més justes, saludables i igualitàries: ulleres d’antropòloga, respecte per la (bio)diversitat, consum d’aliments locals i molta cuina!