20 oct. Les relacions entre alimentació i identitat, al III Cicle ‘Quotidià i Extraordinari: el menjar en les tradicions religioses’

El passat 15 d’octubre, en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, vam participar de la sessió inaugural del III Cicle “Quotidià i Extraordinari: el menjar en les tradicions religioses“, organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, al Mercat de Sant Antoni. Podeu veure un vídeo-resum AQUÍ.

Aquest cicle aborda la relació i el vincle entre l’espiritualitat i les pràctiques alimentàries, i el menjar de les tradicions religioses i espirituals presents a Barcelona. I ho fa d’una manera dinàmica a través de diferents sessions de degustació, a on diferents testimonis convidats expliquen la seva experiència i la seva relació personal entre l’aliment i les seves creences.

Enguany, el cicle es va centrar en la relació entre espiritualitat, sostenibilitat i aliment. La  nostra companya, Marta Ruiz -acompanyada del comissari, Dídac P. Lagarriga, i de Juan José Plasencia -poeta, escriptor i terapeuta-, va parlar a la sessió inaugural sobre les relacions entre identitat i alimentació: com es construeix aquesta relació? per què mengem el que mengem? L’alimentació és una pràctica quotidiana i menjar una necessitat biològica universal, malgrat això, les societats i les cultures hi donen resposta de formes molt diferents. En cada context, allò que s’entén per comestible varia.

Vam veure exemples sobre com el menjar és un vehicle per a la comunicació i possibilita múltiples formes de relacionar-nos. És una acció simbòlica i identitària que ens defineix en relació amb un territori, uns valors, etc. I és, també, una acció ritualitzada, especialment en els moments de menjar vinculats a festivitats en els dies “extraordinaris”.

No hem d’oblidar, però, que l’alimentació també està vinculada a categories socials com el gènere, la classe, l’edat, la raça, l’origen o a la religió que practiquem. Sovint es diu que certs aliments o begudes són més propis dels homes o de les dones, dels joves o dels infants… O s’associen certs aliments o pràctiques a determinades nacionalitats, religions o condicions socioeconòmiques. Les diferents formes de menjar, i les associacions entre pràctiques alimentàries i aquestes categories socials, poden contribuir a construir i legitimar desigualtats socials, limitant oportunitats i discriminant formes d’existència. Per exemple, ho veiem en les actituds masclistes que suposen que als homes se’ls serveixi primer o una ració més gran, o en el fet que es menystingui la identitat d’origen o el que les persones migrades consideren ‘menjar adequat’, a l’hora de dissenyar polítiques públiques que garanteixin una alimentació saludable a tota la població.

En relació amb això, vam compartir el treball que estem fent aquest any amb el projecte d’antropologia aplicada “Alimentació de proximitat per a tothom (APPAT)”, amb el que estem qüestionant i reflexionant com donar una resposta local i agroecològica a les necessitats alimentàries de les persones migrades. Estem posant èmfasi en la centralitat de la identitat d’origen i la cultura alimentària per aconseguir un model alimentari sostenible que es construeixi sobre el paradigma antirracista i de la interculturalitat.

Activitat realitzada amb el suport de: